Vegueries: el país dividit i ben dividit

Fa unes setmanes va obrir-se el meló de les Vegueries que han de dividir el país més o menys com estava abans del Decret de Nova Planta al 1716 .

Això de la divisió territorial és un terme que s'ha d'agafar en el sentit més literal de la paraula perquè la proposta de llei ha aconseguit dividir gairebé tot el país amb opinions enfrontades, ja sigui pel nom de la cosa, per qui ha de ser capital, per si s'ha d'estar en una vegueria o en una altra, si se n'ha de crear alguna de nova, quina serà la seva finalitat, com es finançaran, etc. etc. etc. Sense dubte és una proposta amb la que gairebé ningú està content.

Alcaldes socialistes com Ros (Lleida), Ballesteros (Tarragona), Bustos (Sabadell), Pérez (Reus) han mostrat la seva oposició per uns motius o un altres que van des de la "no divisió de la seva província actual" en el cas de Lleida; el nom de la Vegueria i la capital, en el cas de Tarragona i Reus; la manca de consens i la creació d'una nova administració en el cas de Sabadell; ... Altres com els alcaldes de d'Amposta i Tortosa, tots dos de CiU, tenen reclamacions paregudes als altres com ara el cas de Ferré que reclama per a Amposta la cocapitalitat de les Terres de l'Ebre (Reus també ho demana per a la del Camp) i en el cas de Bel, que té molt clar que la seva ciutat ha de ser la capital indiscutible de l'Ebre (altres ja li fan la feina de reclamar-ho), es pregunta com es finançaran les vegueries; i en altres territoris demanen que se'ls creï una vegueria per a ells com és el cas del Penedès.

Per a reclamar cadascú el que creu més just per als seus interessos ja s'han fet actes i manifestacions a diferents llocs com a Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, al Parlament de Catalunya, s'han obert grups de suport per a unes o altres opcions al Facebook, ... tot plegat per posar de manifest que la proposta actual no convenç gairebé a ningú, ja sigui per interessos de partit, per defensar les respectives ciutats, per defensar el seu model de país o d'estat, per estar en contra d'uns i altres, ...

El proper 5 de gener el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'aprovar aquesta llei tot i que hi ha una gran divisió tant al país com al Govern. Hi haurà algun canvi abans d'aquesta data o s'aprovarà amb la proposta actual deixant els territoris dividits i sense consens?

Cal tenir en compte que tot i que s'aprovi la llei s'hauria de comptar amb el vist-i-plau del govern de l'estat, cosa que veig força difícil a jutjar per com va el tema de l'Estatut que està per sobre de la "llei de les Vegueries".

Fred, molt de fred a la ribera

Els que viviu a la zona ja haureu notat que aquests dies a les Terres de l'Ebre fa molt fred, prova d'això és que els arrossars de la ribera (delta de l'Ebre) fa uns dies que tenen una capa de gel a l'aigua que hi ha als "quadros".

Avui cap a les 10 del matí el gel era força notable a la ribera, concretament al terme d'Amposta (la resta del Delta estava igual), molt prop del casc urbà, es podia comprovar la baixada sota zero de les temperatures la nit anterior.

aigua gelada d'un arrossar (serra de Montsià al fons)

un tros de gel tret de sobre l'aigua d'un arrossar (uns 5mm de gruix)

Aigua glaçada d'un arrossar al delta de l'Ebre

Més fotos del passeig d'aquest matí per la ribera.

El cotxe de Google per Amposta

M'acabo de creuar amb el cotxe de Google, capturant les imatges per al Google Street View, pel carrer Mallorca.

el cotxe de Google pel carrer Mallorca d'Amposta (18/12/2009)

Tot i que ja fa unes setmanes que Amposta, ja apareix a l'Street View sembla que s'han proposat ampliar la cobertura a altres carrers de la cituat (iniclament només s'havien cobert l'avinguda Sant Jaume, l'av. Aragonesa, av. Alcalde Palau, i altres trams de carrers).

El Mercat d'Amposta vist pel Google Street View

Per a accedir a Google Street View s'ha d'accedir a Google Maps i arrossegar el "ninotet" groc que surt a sobre de la barra del zoom al lloc desitjat. Només hi ha la vista "street view" a les vies que surtin remarcades en blau.

Zona d'Amposta amb les vies disponibles en Street View actualment (18/12/2009)

Per la visita del cotxe d'avui se suposa que properament hi haurà més carrers de la ciutat disponbles en aquestes vistes 360º.

Decathlon s’instal·larà a les Terres de l’Ebre però no anirà a Amposta

Tot i que ja feia mesos que estava cantat, aquesta setmana s’ha fet oficial: Decathlon s’instal·larà a les Terres de l’Ebre però no anirà a Amposta.

Per als que no n’hagin sentit a parlar de l’assumpte es preguntaran: perquè surt Amposta en aquest titular, m’explico:

Fa uns mesos va fer-se públic que la multinacional Decathlon tenia la intenció d’obrir una superfície comercial a Amposta i que gairebé estava tot lligat i decidit. Va ser aleshores quan a algú va pensar: si diuen que va a Amposta perquè no pot anar a un altre poble? I van començar les negociacions per portar l’aigua al seu molí els polítics, empresaris, cambra (que porta el nom del poble però que està per representar i defensar 2 comarques), ... es van unir per a "reclamar" allò que més els interessava. Es van "crear" uns terrenys fins al moment inexistents (raó per la qual Decathon no havia pensat en anar a un altre lloc que no fos Amposta que ja es disposava de la superfície i tipus de sòl necessaris).

Va haver un moment en que tot va quedar ens suspens i des de la mateixa empresa deien que "aparcaven el tema" temporalment (potser excusant-se amb la crisi). Segurament el silenci va ser degut a que no van voler fer soroll (no fos que algú més ho reclamés i se’ls anés tot en orris) i no ha sortit a la llum fins ara quan han estat els terrenys preparats per a dir el "si vull" i "si podeu" definitiu.

Segurament molts se n’alegraran d’aquesta implantació ja sigui perquè han guanyat la partida, perquè els hi posaran a casa, perquè es posa a casa del veí, perquè es posa "on tocava", perquè és el mateix estigui on estigui (segur?) la qüestió és que estigui, ...

A criteri de tots deixo en si ha estat una jugada intel·ligent o bruta, si han intervingut "forces superiors" o no, si s’ho mereixen més uns que uns altres, si s’ha obrat bé per part de tots o no, si s’ha tret el menjar de la boca a qui se l’havia cuinat o no, ... El que està clar és que es volien instal·lar per les nostres terres i ho han fet. Però aquells que patien pel seu petit comerç seguiran patint perquè els serà el mateix tenir-lo al costat de casa que a uns quilòmetres, amb la diferència que els llocs de treball i els impostos es generaran en un lloc diferent d’on inicialment tothom s’havia imaginat.

Els autònoms tindran dret a l'atur, si s'ho paguen i si arriben "vius"

Recentment el govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per tal que els autònoms puguin tenir dret a un subsidi d'atur, entre altres mesures. Els autònoms no podran cobrar atur fins a l'abril de 2011, perquè fins al primer trimestre de 2010, si no passa res, no es preveu que estigui aprovada la llei, i com que s'ha de cotitzar durant un any per poder cobrar ...

Un autònom que arribi "viu" a l'abril de 2011, segurament no li caldrà cobrar l'atur perquè o bé haurà superat la crisi (pel ens diuen els que manen, ens queda el 2010 de crisi) o bé perquè s'haurà quedat sense feina i s'haurà buscat la vida treballant com a assalariat (si troba feina).

Actualment a Catalunya hi ha prop de 515.000 autònoms, 119.000 menys que fa un any perquè aquestes han estat les baixes que han hagut durant aquest 2009. Aquestes gaire vint-mil persones s'han quedat sense feina i sense cap tipus de prestació d'atur, havent d'assumir amb el seu patrimoni els possibles deutes que tinguin.

Amb la nova llei, si no hi ha canvis abans d'aprovar-la, un autònom haurà de cotitzar durant 1 any per poder cobrar un atur de 2 mesos, quan un treballador assalariat pel mateix període treballat i cotitzat té dret a 4 mesos.

En en règim general (assalariats) els treballadors tenen dret a un màxim de 2 anys, segons el període cotitzat, mentre que els autònoms podran arribar a cobrar prestació d'atur per un màxim de 6 mesos.

Perquè un autònom pugui tenir dret a cobrar atur haurà de pagar els 249 € actuals (cotització mínima actual) més un 1% (24 €), o sigui uns 270 € al mes. Amb aquesta quota/cotització l'autònom aturat vindria a cobrar un atur d'uns 500 € al mes. S'està treballant per que en lloc de l'1% addicional es pugui cotitzar un 3% o 4% més al mes però tal com està el pati actualment no és massa viable per part de molts autònoms.

A més per a que un autònom pugui cobrar l'atur haurà de demostrar que la seva facturació (que no és el mateix que els seus ingressos), hagin baixat un 40%, tingui deutes contrets per un 50% del seus ingressos o bé si és un autònom depenent (treballen principalment per a una empresa) quedi rescindit per una de les dues parts.

Segons la Organización de Profesionales y Autónomos (OPA) només 1 de cada 3 autònoms se'n beneficiarà d'aquesta prestació d'atur.

L'esperança dels autònoms és que de moment el que s'ha aprovat és un "avantprojecte de llei" i a partir d'ara començarà la tramitació amb aportacions de col·lectius que defensen els interessos dels autònoms i dels partits polítics, que han de treballar per aconseguir una bona llei per als treballadors "per compte propi".

Web relacionat: Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya-CTAC